Components de joc i d’aprenentatge

Les sorreres, també anomenats sorrals, ubicades als patis d’escoles de primària o escoles bressols són recipients delimitats per uns elements de contenció destinades a ser utilitzades, de forma col·lectiva pels infants, amb una funció de joc de tipus manual o una funció de paviment amortidor d’equipaments d’àrees de joc col·lectiu.

Pel que fa als jocs de sorra i fang, les bones pràctiques recomanen que estiguin ubicats en espais parcialment ombrívols i protegits del vent i també que cal preveure l’evacuació de l’aigua en aquests espais. Però per altra costat, la incidència dels raigs del sol són el millor desinfectant de les sorreres.

Si s’utilitzen equipaments de jocs d’aigua, aquests han d’estar connectats a la xarxa d’aigua potable i a la xarxa de clavegueram o a pous de drenatge.

La sorra i l’aigua són elements de joc bàsics, la sorra proporciona una oportunitat per als infants de donar forma al seu propi entorn i poden manipular-la en tot tipus de formes creatives. Les sorreres per a jocs de tipus manual són bàsiques en els patis de les escoles bressols.

Els àrids, còdols de riu, són uns components ideals per incorporar diversitats i oportunitats de joc.

Vegeu les característiques de la sorra per aquests usos a l’apartat de Sorres de superfícies esmorteïdores.

De vegades, tot el que necessita l’alumne per aprendre o gaudir del temps de pati és un espai per reunir-se i socialitzar.

Els espais dels patis naturals són excel·lents per dur a terme classes a l’aire lliure i evidentment també com a espais de joc i de socialització a l’hora del pati.

Els amfiteatres i les aules a l’aire lliure proporcionen un entorn de trobada estructurat. Es poden incorporar taules, cadires, bancs col·lectius, amb troncs o pedres en un lloc arrecerat sota la capçada d’un gran arbre, o bé es pot ubicar en un espai més obert i diàfan recuperant el concepte d’àgora, com a plaça principal del pati natural, el centre de la vida social i educativa del temps de lleure.

A falta de l’estrat arbori, les carpes o tendals són una opció molt interessant per fer ombra o donar aixopluc en els espais exteriors assolellats i particularment als de reunió.

La vegetació és una font inesgotable d’aprenentatge i també de joc.

Els arbres caducifolis són un element clau de qualsevol pati natural d’un centre escolar, proporcionant-hi un lloc d’ombra protegit per refugiar-se dels raigs de sol i de la calor a l’estiu o amb una pluja lleugera, i deixant passar el llum a l’hivern. Els arbres i arbusts perennifolis es poden utilitzar per formar una tanca vegetal al voltant del recinte escolar o per crear un mur vegetal per separar diferents àrees de l’entorn de joc.

La vegetació es pot utilitzar com a part del contingut didàctic de les classes de natura a l’aire lliure, proporcionant una manera d’explorar les estacions, les fases de desenvolupament de les plantes amb les floracions i els insectes pol·linitzadors, o la producció d’aliments amb l’hort escolar o simplement dibuixant figures geomètriques en un prat florit, una classe de geometria!

La vegetació ofereix un valor de joc sorprenent amb la seva àmplia gamma de textures, olors, formes i colors. En la mesura del possible, cal anar incrementant la diversitat d’ambients i el mosaic d’hàbitats, ambients com ara horts, basses, murs de pedra seca, masses arbustives, prats florits d’espècies autòctones, per tal d’augmentar la biodiversitat dels patis naturals i, en conseqüència, les propostes d’activitats de joc i d’aprenentatge que els infants i joves podran gaudir al pati natural.

Vegeu a la Secció 1 Aprendre el Llistat d’espècies vegetals que cal evitar en patis escolars.

L’experimentació dels sons amb la incorporació d’estructures de joc musical en un pati natural aporta una altra dimensió a l’entorn d’aprenentatge i joc dels infants i joves.

Aquestes estructures musicals poden incloure elements com ara tubs d’eco, bateries i altres elements musicals resistents a la intempèrie. Els elements sonors poden induir a un entreteniment inacabable, ja que els infants i joves improvisen i creen els seus propis sons i grups orquestrals.

També ofereixen una experiència de joc sensorial auditiu que pot resultar atractiu per a infants més petits i estimulant per al seu desenvolupament cognitiu.

Hi ha infinites possibilitats oportunitats de joc i aprenentatge amb uns simples canvis topogràfics del nivell del sòl dels patis. Les muntanyetes, els espais enfonsats i els desnivells amb marges poden oferir espais tranquils per seure i llegir o espais de joc actiu com ara que els infants puguin baixar rodolant o lliscant.

Alhora, molts equipaments de joc també es poden incorporar en aquests espais amb desnivells: tobogans, cordes d’escalada, túnels o miradors.

Sempre que sigui factible, som partidaris d’incorporar estructures de contenció de talussos més naturalitzades i integrades amb el pati natural, atractives per els jocs dels infants i alhora per la fauna; per exemple, de pedra seca o amb tècniques de bioenginyeria del paisatge. Pensem que és important, si és possible, no utilitzar en els murets ni ciment ni cap tipus de material de farciment que en rebli totes les cavitats. Si no es considera adequada la utilització del mur de pedra seca sense reforç, es pot optar per cimentar exclusivament la part més alta del marge, per donar-li estructura, deixant la resta amb cavitats per a la fauna i la vegetació rupícola.

Vegeu l’apartat Tècniques de bioenginyeria del paisatge.

El recull de peces de la natura soltes està concebut perquè els infants més petits tinguin l’oportunitat de jugar i experimentar amb elements de la natura. Les peces de la natura soltes són una part representativa del paisatge natural de l’entorn de cada centre escolar. Unes simples llesques de troncs, branques, fulles, sorres, graves, roques i terres són font d’experimentació i fomenten la construcció, la manipulació i, en definitiva, el contacte i participació dels nens amb el seu entorn natural.

Treballant amb fusters especialitzats es poden aconseguir crear multitud d’espais de fusta que poden ser espais de joc singulars, des de casetes a dalt d’un arbre, a passarel·les entre arbres amb cordes, ponts o on ens porti la imaginació. En aquest aparta és molt important treballar amb una empresa especialitzada com la nostra que tingui per mà les normatives de seguretat així com les tècniques constructives.

Hi ha diferents tipus de gronxadors, amb un o varis eixos de rotació, amb un punt de suspensió o de contacte múltiple. A més, es fabriquen amb diferents tipus de seients: plans, plans amb barra limitadora, bressol, pneumàtic, cistella i adaptat.

Els gronxadors necessiten, per la seva àrea de seguretat i perquè és un element amb molt de moviment, un gran espai a dins de l’àrea de jocs. És per això que s’ha de tenir en compte la superfície de la qual es disposa.

Els gronxadors s’han d’ubicar, preferentment, apartats de les portes i situats en una cantonada de l’àrea, per tal d’evitar possibles impactes amb els usuaris quan el gronxador està en moviment.

És recomanable que la distància entre la tanca, o qualsevol altre tipus d’element de l’àrea de jocs, i el lateral del seient del gronxador sigui d’1,5 m com a mínim.

Els gronxadors d’hamaca són només un dels molts tipus de gronxadors que es poden elegir col·locar en un entorn del pati escolar, són fantàstics per seure i socialitzar amb els companys i companyes.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1176-2 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 2: Requisitos de Seguridad específicos adicionales y métodos de ensayo para columpios.

Hi ha diferents tipus de tobogans: ondulats, integrats en el relleu, combinat helicoïdal, corbs, autoportants, túnel, túnel combinat i multipistes.

En tots el tobogans s’han de col·locar amb la rampa de descens orientada entre el nord-est i el nord-oest per tal d’evitar un escalfament excessiu provocat pels raigs del sol i que el paviment de seguretat que s’ha d’instal·lar a la sortida ha de ser el corresponent a l’alçada de caiguda d’1 metre.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1176-3 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 3: Requisitos de Seguridad específicos adicionales y métodos de ensayo para toboganes.

Els balancins són molt presents a les àrees de jocs dels patis d’escoles bressol i d’educació infantil.

N’hi ha de diferents tipus, com per exemple les anomenades molles d’un usuari i balancins per a dos o més usuaris, i poden tenir diferents tipus de moviments, com ara unidireccionals, multidireccionals o rotatius.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1176-6 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 6: Requisitos generales de Seguridad y métodos de ensayo complementarios específicos para balancines.

Les tirolines són elements que necessiten molt d’espai per a la seva àrea de seguretat i pel seu moviment, és per això que cal tenir molt en compte la superfície de la qual es disposa al pati del centre escolar.

S’han d’ubicar apartades de les portes d’accés i camins de recorreguts dins del pati i situades en una cantonada, per mirar d’evitar possibles impactes amb els usuaris quan l’element està moviment. És necessari en el moment de dissenyar i instal·lar una tirolina, disposar de la informació topogràfica de l’espai on es vol situar.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1176-4 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 4: Requisitos de Seguridad y métodos de ensayo complementarios específicos para tirolinas.

Les xarxes tridimensionals són equips d’escalada que poden ser piràmides, hamaques, xarxes planes retorçades una sobre l’altra.

Caldrà complir els requisits de seguretat específics d’aquests tipus d’equipaments, com ara la protecció en les caigudes en les xarxes tridimensionals, mida de la malla, protecció davant lesions en l’espai de caiguda, assaigs específics, etc.
Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1176-11 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 11: Requisitos de Seguridad y métodos de ensayo adicionales específicos para redes tridimensionales.

Les estructures de multijocs amb torres, casetes, escales, rampes, ponts, tobogans, etc., ofereixen una gran oportunitat perquè els infants explorin els seus límits en un entorn segur. Poden pujar a l’estructura fins obtenir una perspectiva elevada del pati. Les múltiples estructures de joc proporcionen excel·lents valors de joc i d’aprenentatge desafiants i emocionants per a cada etapa educativa.

Els equipaments de joc i d’aprenentatge hauran de donar resposta a les diferents etapes educatives i tenir en compte que l’edat no es correlaciona necessàriament amb els tipus de reptes que els nens voldrien afrontar i que s’haurien d’incorporar diversos nivells de repte per a cada grup d’edat:

• 1a Etapa: Escola bressol (de 0 a 3 anys): Aquests equipaments són principalment per a infants petits, centrats en el desenvolupament precoç i en la confiança.
• 2a Etapa: Educació infantil (de 3 a 6 anys): Aquests equipaments creen emocionants oportunitats de joc infinit i actiu i imaginatiu, per nens i nenes més grans que necessiten activitats més difícils.
• 3a Etapa: Primària i secundària obligatòria (de 6 a 16 anys): Aquests equipaments són per a joves més adaptats per a la socialització, la visualització i el repte físic.