Elements potenciadors de la infraestructura verda

Pensar a dotar els patis naturals del centre escolar amb horts escolars és una opció molt interessant que proporcionarà un ambient interactiu i altament estimulant. Reforçarà el seu caràcter d’espais de relació, d’educació ambiental i oferirà l’oportunitat d’experimentar una pràctica molt vital en contacte amb la natura i amb el cicle dels aliments.

Cal considerar l’aprofitament de zones amb terrenys naturals preexistents del centre escolar a l’hora de definir el lloc on es poden ubicar aquests horts escolars, unes zones de cultiu, preferiblement al sòl o amb taules de cultiu, de plantes hortícoles (enciams, cebes, alls, tomàquets, julivert,…) i amb mitjans i tècniques respectuoses amb el medi ambient. Aquests horts escolars es poden complementar integrant al seu perímetre arbres fruiters i arbustos autòctons amb baies comestibles que els nens poden ajudar a cultivar, aprenent habilitats valuoses i prenent més consciència d’on prové el nostre menjar.

Per a consultar més requeriments tècnics, vegeu-ne la norma NTJ 01H: Disseny i projecte d’horts urbans.

Les cobertes verdes o vegetals són cobertes d’edificis i altres construccions recobertes totalment o en part de vegetació. Una coberta verda és un complement excel·lent, ja sigui en una coberta existent o bé en la d’un nou edifici, principalment en aquells centres escolars que disposin de pocs espais exteriors. Les cobertes verdes poden ser el lloc per ubicar-hi plantes autòctones.

Les cobertes verdes, en funció dels usos, de la vegetació i dels requisits de manteniment es divideixen en tres tipus:

• Coberta verda extensiva
• Coberta verda semi intensiva
• Coberta verda intensiva

Les cobertes verdes ofereixen molts beneficis en els edificis, a escala urbana i a escala ecològica; però sobretot en l’àmbit educatiu, els infants i joves voldran implicar-se en la seva construcció i evolució i segur que recordaran la coberta verda del seu pati natural.

Per a consultar més requeriments tècnics i de seguretat, vegeu-ne la norma NTJ 11C 2012 Cobertes verdes.

Els enjardinaments verticals són estructures constructives verticals recobertes totalment o en part de vegetació. Un coberta verda és un complement excel·lent, ja sigui en una coberta existent o bé en la d’un nou edifici, principalment en aquells centres escolars que disposin de pocs espais exteriors. Els enjardinaments verticals poden ser el lloc per ubicar-hi plantes comestibles i aromàtiques a mode de petit hort escolar i sempre són el lloc idoni per les plantes enfiladisses en general com ara les pèrgoles, glorietes, arcades, tancaments, etc.

De la diversitat de tipologies o sistemes constructius diferents d’enjardinaments verticals, per a una aplicació pràctica i alhora didàctica proposem les següents:

• Enjardinaments verticals amb plantació horitzontal: tradicionals, amb sistema de suport extern amb cultiu en sòl i amb cultiu en contenidors
• Enjardinaments verticals amb el sistema radicular a terra, a la base de la façana, paret o mur
• Enjardinaments verticals amb el sistema radicular en contenidors, a diferents alçades

Per a consultar més requeriments tècnics i de seguretat, vegeu-ne la norma NTJ 11V Enjardinaments verticals.

Algunes tècniques de bioenginyeria del paisatge pensem que tenen una aplicació als patis naturals pràctica, respectuosa amb el medi ambient i alhora molt didàctica. L’ús de les plantes en combinació amb materials inerts com la pedra, la fusta o l’acer, per construir petites estructures de contenció i estabilització és el que ens anima a proposar aquestes tècniques en els patis naturals.

Per a consultar més requeriments tècnics i de seguretat, vegeu-ne la norma NTJ 12S PART 4:Obres de bioenginyeria del paisatge: tècniques mixtes d’estabilització de talussos.