Icona superfícies

Superfícies esmorteïdores

Les superfícies esmorteïdores són els paviments que s’han d’instal·lar sota els equipaments de joc amb una alçada de caiguda superior a 60 cm i a tots els equipaments amb moviment forçat i que han de tenir les següents característiques principals:

  • Han de cobrir la totalitat de l’àrea d’impacte.
  • No han de presentar arestes ni materials perillosos.
  • El seu gruix dependrà de l’alçada de caiguda específica de cada equipament de joc i del material esmorteïdor que es faci servir.
  • El paviment de les àrees de joc es pot realitzar pensant en que esdevingui un altre element de joc.
  • Els paviments esmorteïdors poden ser de diferents tipus, els principals dels quals es descriuen a continuació.

Vegeu l’apartat 3.7 Pavimentacions de la Secció 4 Construir i mantenir.

Sorres

El paviment esmorteïdor més utilitzat en les àrees de joc infantil dels patis naturals és el de sorra.

Les sorres que es fan servir com a paviment esmorteïdor ha de ser rentada i sense partícules de fang o argiloses, amb una mida de partícules entre els 0,2 i 2 mm i amb una barreja de grans homogènia. L’ull de perdiu és un tipus de sorra que és òptim per utilitzar en sorreres per a jocs manuals i ha de ser de gra rodó i rentat, de dimensions entre 2 i 8 mm i amb una barreja de partícules homogènia.

Segons la normativa de jocs infantils, el gruix mínim de paviment (de sorra o d’ull de perdiu) per a un element amb una alçada de caiguda lliure menor o igual a 2 metres ha de ser de 20 cm. per a un element amb una alçada menor o igual a 3 metres ha de ser de 30 cm. Cal tenir en compte que, com a mínim, és necessari d’afegir 10 cm més de gruix per compensar el desplaçament de les partícules provocat per les caigudes.

La superfície del paviment amb sorra ha de ser horitzontal i amb un pendent màxim d’1%, amb el material disgregat, homogeni i sense clots, els límits que envoltin la sorrera o àrea de joc ha d’evitar que el material s’escampi fora i se n’ha de preveure un drenatge correcte.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne les normes UNE-EN 1176-1 Equipamiento de las áreas de juego. Parte 1: Requisitos generales de seguridad y métodos de ensayo, NTJ 09S Sorreres en àrees de jocs infantils i NTJ 13R Higiene de les sorreres en àrees de jocs infantils.

Gespes i prats, escorces i encenalls de fusta

La gespa, l’escorça i els encenalls de fusta són uns altres materials esmorteïdors molt comuns a les àrees de joc dels patis naturals que es volen crear uns paviments de seguretat d’aspecte natural.

El bocins d’escorça o encenalls de fusta són utilitzats en jardineria com a encoixinats (Mulch) per les seves qualitats de protecció del sòl i mediambiental.

Paviments de cautxú

Els paviments de cautxú són una opció menys natural però també vàlida en alguns casos.

El paviment de cautxú pot ser en lloseta o continu. La normativa de jocs infantils no defineix quin és el gruix mínim per les diferents alçades de caiguda crítica d’aquest material. Aquestes dades les ha de donar el fabricant, mitjançant l’assaig d’alçada de caiguda crítica (HIC). És un paviment que es pot col·locar sobre una base de formigó, d’asfalt o sobre una base granular compactada (segons el fabricant).

Els paviments de llosetes de cautxú estan compostes de cautxú reciclat triturat, pigments i un lligant. S’instal·len enganxant-les entre si, entre les juntes i per la base. Hi ha llosetes de diferents gruixos, segons l’HIC, així com de diferents colors, són poroses i disposen d’un sistema de drenatge en la part inferior per a l’evacuació de l’aigua. Poden tenir diferents formes, quadrades, rectangulars o en forma bisellada, utilitzant-se aquesta darrera com a peça perimetral.

El paviment de cautxú continu ha de ser porós i sense juntes. S’ha d’instal·lar in situ en diversos gruixos depenent de l’alçada de caiguda de cada element de joc.

Per a consultar més requeriments de seguretat, vegeu-ne la norma UNE-EN 1177 Revestimiento de las superficies de las áreas de juego absorbentes de impactos. Determinación de la altura de caída crítica.