FASE 3
Construcció

En una fase inicial de l’obra i d’acord amb els materials i equipaments de joc caldrà identificar i adequar els accessos, zona d’acopi de materials i senyalitzar-ho adequadament.

És important saber on es troben tots els serveis subterranis presents a les zones d’actuació abans de començar qualsevol excavació. S’ha d’obtenir la informació de la localització de tots els serveis presents al pati i marcar-les amb diferents colors:

• Electricitat
• Gas
• Telecomunicacions
• Aigua
• Clavegueram

Aquestes marques al terreny han de ser el més precises possible però sempre tenen un marge d’error, de manera que s’ha de tenir molta cura de no danyar cap d’aquests serveis en fer les excavacions a prop d’aquests marcadors.

La seguretat del lloc de treball que estarà al pati escolar és un factor important en qualsevol construcció, però sobretot èpoques que hi ha infants i joves als patis. Els equipaments de joc infantil, els materials i la maquinària de construcció tot i estar emmagatzemats al lloc de treball poden ser una atracció per a ells, i s’han de protegir i tancar convenientment per evitar que els infants i joves estiguin exposats a qualsevol perill.

La protecció dels elements vegetals en els treballs de construcció del pati natural és primordial per responsabilitat mediambiental. Els arbres i la vegetació en general es poden malmetre fàcilment per l’activitat de construcció i els seus troncs i arrels han de ser protegits de possibles afectacions. El sistema radicular pot arribar a ser més ample que la capçada de l’arbre en si, de manera que una bona pràctica jardinera és tancar tota l’àrea de projecció sota un arbre fins a la línia de degoteig de la seva capçada. Altres zones plantades poden necessitar protecció, així com també cal valorar protegir les estructures existents dels possibles danys.

Com es pot reduir, reutilitzar i reciclar a mesura que avança el nou projecte de construcció? Anem a veure com.

Tant si es desmunten equipaments de joc existents com si s’està enderrocant un paviment de formigó del pati de l’escola, és una idea fantàstica esbrinar com es poden reciclar o reutilitzar els materials i equipaments. Aquestes accions principalment reduiran els residus i poden ajudar a estalviar diners i mantenir el projecte en un pressupost més ajustat, així com a contribuir a la reducció de la petjada ambiental del projecte de pati natural.

A continuació, es mostren alguns exemples excel·lents de com es pot reciclar amb la desconstrucció:

• Guardeu els troncs i les fustes dels arbres que es tallin i reutilitzeu-los com a delimitacions, bancs de troncs i molt més
• Aparteu momentàniament l’equipament relativament vell, reviseu-lo i torneu-lo a instal·lar-lo a les noves àrees de joc si compleixen normatives
• Guardeu els blocs de pedra que es trobin durant el procés d’excavació i utilitzeu-los en el nou disseny
• Utilitzeu maons d’un edifici antic de l’escola per construir nous murs o construccions amb maons antics
• Utilitzeu les runes d’una estructura escolar enderrocada com a farcit per crear petites muntanyetes o regenerar àrees del recinte escolar
• Utilitzeu runa per omplir gabions, que es poden utilitzar com a murs de contenció, seients i molt més

És hora de crear els elements constructius soterrats que proporcionaran el suport per a tota la resta que quedarà visible. Si bé aquests serveis i estructures poden semblar obres costoses i un cop finalitzat el projecte són invisibles; però els serveis d’infraestructures, els drenatges, els fonaments són crucials per a la bona consecució del projecte.

Les infraestructures subterrànies, com les clavegueres, les canonades d’aigua i d’electricitat es s’enterren molt d’hora, de manera que els equips pesants que s’utilitzen per instal·lar-los no malmetin cap part més sensible del projecte. La major part dels sistemes d’enllumenat i de reg es combinaran en aquesta etapa i les rases seran reomplertes i compactades per evitar assentaments. Aquest és un bon moment per deixar ben identificada la ubicació d’algun punt d’enllumenat o elèctric a l’exterior, així com aixetes pel reg a mànega per als jardins o per a jocs amb aigua del pati de l’escola.

Els moviments de terres són una part gran de l’obra per donar forma al perfil superficial del pati segons els documents de projecte. Després d’haver construït els murs, rocalles, escales i fonamentacions es pot omplir amb terra al voltant d’aquestes estructures. En els moviments de terres on hi hagi capa de terra vegetal, aquesta s’haurà de decapar i d’aplegar en amassos en una zona apartada per poder-la reutilitzar en les posteriors aportacions de terra vegetal.

El moment òptim per a la instal·lació del sistema de reg localitzat i de drenatge és després de l’obra civil, després de la plantació d’arbres i arbustos mitjans i grans i abans de la implantació dels arbres i arbusts petits i de la planta herbàcia i de la sembra, implantació de pans d’herba.

El reg de la vegetació és necessari per a moltes situacions i espècies vegetals degut al dèficit hídric i els episodis de sequera que es produeixen en les nostres contrades.

A partir del projecte de reg del pati natural redactat cal establir i posar en obra els treballs d’instal·lació del sistema de reg:

• Construccions civils (construcció d’un dipòsit, d’una caseta de bombes, etc.)
• Replanteig de les canonades i dels cables elèctrics
• Replanteig dels emissors i equips
• Obertura de rases
• Instal·lació de canonades laterals, primàries i secundàries i de cables elèctrics
• Instal·lació d’accessoris i equips (vàlvules, controladors, etc.)
• Instal·lació del centre de control amb l’estació de bombament
• Ajustament dels emissors
• Rentatge i segellat de la instal·lació
• Proves de pressió i d’estanquitat de les canonades
• Reblert de rases
• Preparació del plànol de finalització d’obra
• Recepció del sistema hidràulic i elèctric

A mesura que les estructures constructives com ara parets, murs, rocalles, rampes, escales i delimitacions es vagin construint, podreu veure cobrar vida davant dels vostres ulls la forma del projecte. Aquests són alguns dels principals elements constructius que donaran estructura i forma als nous espais de joc i d’aprenentatge al pati natural.

Les parets, els murs de contenció, les rocalles i altres elements verticals es construeixen en aquesta etapa i comença a prendre forma el disseny del projecte. S’han d’avaluar els detalls de la posada en obra d’infraestructures com les lluminàries i les vàlvules de reg per assegurar que es troben en el millor lloc, tant en termes de funcionalitat com estèticament.

En aquesta etapa es formen i es construeixen totes les rampes i escales. A més, també es formen les vorades de formigó que contindran paviments disgregats i naturals com els de sorra o d’escorça. Al formigó s’hi poden afegir diferents acabats en funció de seu ús. Caldrà tenir cura per assegurar-se que cap dels elements de formigó es danyi mentre s’endureix durant les primeres 24 hores.

Les superfícies del terreny i la pavimentació són un component important del procés de construcció i una gran oportunitat per introduir elements sostenibles i naturals al pati escolar. Juntament amb les estructures, els acabats superficials del terreny constitueixen un component important del pati natural de l’escola.

Després que es construeixin els elements verticals, queden els elements horitzontals, les zones que cal pavimentar. Les pavimentacions es programen per després de les estructures verticals perquè la maquinària pesada que s’utilitza per a la seva construcció pot danyar aquests paviments, fent que es modifiqui l’anivellament o, fins i tot, s’esquerdin i es trenquin.

Els paviments tipus dels patis naturals són els paviments de materials naturals, com ara la terra, la gespa o prat, sorra o graveta, bocins d’escorça o encenalls de fusta, tarimes de fusta i els paviments de pedra natural, formigó,… i però també altres de materials sintètics per situacions concretes.

Tipus de paviments de les àrees de joc infantil segons la seva composició:

• Paviments amortidors, formats per una varietat de materials que permeten esmorteir l’impacte de les caigudes en les superfícies de l’àrea d’impacte de les àrees de joc infantil, com ara gespa natural, materials granulosos sense cohesió, que es desplacen per l’efecte d’un impacte, com ara sorra, graveta, bocins d’escorça o encenalls de fusta i revestiments sintètics cohesionats, de cautxú de tipus continu, de cautxú en llosetes o rajoles, gespa artificial.
• Paviments semidurs, formats per sauló o sòl natural de la zona compactat, tenen una capacitat d’amortiment d’impacte baixa i a més són adequats com a paviments de suport de certs equipaments de joc infantil.
• Paviments durs, formats per formigó, asfalt, pedra natural, pedra artificial o fusta, tenen una capacitat d’amortiment d’impacte nul·la i són adequats per a pavimentar les zones de joc d’esports, de pas o les zones d’estada dels patis, per la seva capacitat d’oferir uns suports estables i adaptats a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

Els paviments amortidors d’impacte són revestiments de seguretat, les partícules de les quals es deformen o desplacen en rebre l’impacte en cas de caiguda d’un usuari, tot absorbint-ne gran part de l’energia. Segons la norma UNE-EN 1176-1, a les àrees de joc infantil s’han d’instal·lar en l’àrea d’impacte sota dels jocs infantils amb una alçada de caiguda superior a 60 cm i a tots els elements amb moviment forçat. El seu gruix dependrà de l’alçada de caiguda específica de cada equipament de joc i del material amortidor que es faci servir. Aquests paviments amortidors de les àrees de joc es poden realitzar pensant en que esdevingui un altre element de joc. Poden ser de diferents tipus, els principals són els de sorra i l’ull de perdiu, altres com ara la gespa, l’escorça i els encenalls de fusta confereixen un entorn molt natural o també els sintètics de cautxú.

La sorrera o paviment amortidor de sorra o graveta per a les àrees de jocs infantils, està formada per materials granulosos sense cohesió, disgregats i compost per àrids. La superfície de la sorrera ha de tenir un pendent màxim del 2%. Les unions de les sorreres amb paviments durs s’hauran de fer amb un sòcol que presenti tots els perfils visibles arrodonits en tota la longitud contigua a 5 cm per sota del seu perfil superior per evitar que la sorra surti fora de l’àrea.

Es farà servir preferentment sorra o graveta natural disgregada i rentada. La forma de les partícules de sorra serà equidimensional i no angular, preferentment arrodonida. En el moment del seu lliurament, la sorra i la graveta que cal fer servir en les sorreres per a paviment amortidor de les àrees de joc infantil no haurà de contenir fins (llim o argila).

Els infants fan servir la sorra de qualsevol zona del pati natural amb jocs de tipus manual, per això s’han de distingir i potenciar les zones especialment concebudes per a aquest ús de sorreres per a jocs de tipus manual. La sorra lleugerament més fina s’estendrà dins de l’espai delimitat per a contenir-la en un gruix no inferior a 350 mm.

El paviment amortidor de bocins d’escorça o d’encenalls de fusta està format per materials granulosos sense cohesió, disgregats i compostos per bocins d’escorça de pi de 20 a 80 mm de granulometria o per encenalls de fusta de 5 a 30 mm. Es recomana situar-los en zona d’ombra a fi d’evitar que a l’estiu se’n pugui produir la fermentació.

Els paviments amortidors de gespa natural, com que no són sintètics, resulten paviments cohesionats i tenen certes propietats d’amortiment d’impacte, sempre que es mantinguin les condicions originals del paviment de gespa natural mitjançant les operacions de manteniment correctes.

El paviment de cautxú de tipus continu ha de ser instal·lat in situ i tenir una construcció monolítica, sense juntes, i un acabat homogeni i ben anivellat. El paviment de cautxú de tipus continu està format per:

• Una capa d’imprimació.
• Una capa de grànuls de cautxú negre reciclat SBR (cautxú estirè-butadiè), o altres materials amb propietats similars, barrejats amb una resina. El seu gruix és variable segons l’alçada de caiguda lliure a esmorteir.
• Una capa d’acabat superior d’EPDM (cautxú d’etilè propilè diè), de TPV (termoplàstic vulcanitzat) o d’encapsulat (grans reciclats pigmentats), barrejats amb una resina, que pot ser a base de grànuls porosos de diferents gruixos i acolorits amb pigments. El gruix d’aquesta capa pot variar de 10-20 mm.

Es pot instal·lar sobre asfalt, formigó o sòls compactats. Un cop instal·lat, el cautxú abocat requerirà unes 72 hores per curar-lo.

El paviment de cautxú en llosetes ha de tenir una estructura monolítica i amb un acabat homogeni i ben anivellat. És fet de cautxú reciclat triturat, així com de pigments i resines. Les llosetes poden disposar-se en diferents formes quadrades o rectangulars, i en forma bisellada per a peces perimetrals. S’instal·len enganxant-les al paviment dur de suport i lateralment entre si.

El paviment amortidor de gespa artificial ha de tenir una construcció monolítica i amb un acabat homogeni i ben anivellat. El paviment amortidor de gespa artificial està format per:

• Una base amortidora fabricada amb partícules de polietilè hermètiques, una làmina de geotèxtil o una capa de cautxú reciclat SBR amb resina.
• Gespa artificial.
• Sorra de sílice amb forma arrodonida.

Es recomana l’ús d’un paviment amortidor de gespa artificial antiestàtic per evitar problemes de càrrega d’electricitat estàtica, com descàrregues en tocar jocs o, fins i tot, incidents en persones que duguin allotjats implants.

Un cop instal·lades les construccions, instal·lacions i realitzats els moviments de terres és hora de passar a la implantació de la vegetació.

Vegeu la relació de la normativa tècnica de jardineria i paisatgisme (NTJ) aplicables als patis naturals de l’apartat Lectura i recursos recomanats de la Secció Aprendre.

La implantació de la vegetació en tota la seva diversitat (arbòria, arbustiva, herbàcia, mates, entapissants, enfiladisses i gespes) pot comportar un seguit de treballs de jardineria que es detallen a continuació:

• Treballs previs de perfilament del terreny i condicionament del sòl
• Obertura de clots, rases i àrees de plantació
• Drenatge i aeració
• Instal·lació de malles antigerminats
• Instal·lació de barreres antiarrels
• Operació de plantació i sembra
• Rebliment de clots, rases i àrees de plantació
• Formació de clots de reg
• Reg de plantació
• Encoixinament
• Aspratge

Les plantacions i sembres es reserven fins al final de la construcció. D’aquesta manera, podeu assegurar-vos que no es veuran afectades per les activitats de la construcció. Les operacions de plantació i sembra de la vegetació hauria de començar primer pels arbres, palmeres i arbustos grans en les zones de difícil accés, seguida dels arbres i arbusts més petits, i finalment les plantes petites i les gespes i prats.

Els vegetals que no tinguin assegurada la seva estabilitat o enfiladisses que es vulguin guiar han de ser subjectats. Els aspres, cables i altres mesures de suport tenen la funció d’ancorar i de mantenir en posició vertical els vegetals.

Just després de l’operació de plantació s’ha de realitzar un reg d’inundació, abundós que ha omplir d’aigua el clot de reg i mullar el sistema radical.

Un cop finalitzada la resta de la construcció, ha arribat el moment d’instal·lar els components finals i veure com es conforma el projecte sencer del pati natural. Aquests components inclouen el mobiliari del pati com ara bancs i papereres, els equipaments de joc i els d’il·luminació.

Les cimentacions que els hi donen l’estabilitat necessària s’hauran d’instal·lar ara, si no s’han preparat en etapes anteriors al inici del procés de construcció. En aquest cas, el que queda és la instal·lació física d’aquests fonaments, i només cal enroscar-los i connectar-los a la part exterior del component que quedarà visible.

En alguns casos, es pot abocar formigó després que es posin al terra els pals que recolzen l’equipament. Finalment, els elements que no estiguin connectats a terra es fixaran entre si i s’instal·laran segons les especificacions del projecte.

És hora de celebrar-ho!

Amb una petita cerimònia d’inauguració podeu obriu oficialment el nou pati natural, un nou entorn de joc i aprenentatge a l’aire lliure de la vostra escola. Heu treballat molt en la confecció d’aquest projecte educatiu i constructiu alhora, ara és hora de veure que els estudiants i els membres de la comunitat escolar en gaudeixen de les millores i dels avantatges del nou pati natural.

La cerimònia d’inauguració és una gran oportunitat per donar les gràcies a tots els implicats del grup de treball, voluntaris i entitats donants que han participat i que han fet realitat el vostre projecte. Designeu una persona per parlar en nom de la vostra comunitat educativa del centre.

Coses a tenir en compte per a l’organització:

• Una cinta i unes tisores grans (si voleu fer la inauguració oficial tallant la cinta)
• Un escenari o àrea destacada per a qui fa els agraïments i el discurs d’inauguració
• Begudes i pastissos
• Persona del grup de treball per documentar l’ocasió amb algunes fotografies i vídeos de l’abans i el després

Una vegada acabada la cerimònia d’inauguració, assegureu-vos d’actualitzar el lloc web de la vostra escola amb el nou pati natural. Incloeu fotos i vídeos de l’esdeveniment i una breu inscripció perquè tots els donants i voluntaris que han format part del projecte i que no van poder assistir a la inauguració puguin veure els resultats. A més, el vostre projecte acabat pot ajudar a inspirar a altres centres en els seus propis projectes educatius i constructius de patis naturals.

L’equip d’Enginyeria de Patis Naturals ofereix una garantia de l’obra i dels components del pati natural durant el primer any que protegeix als propietaris i que en funció dels materials i casos, aquestes garanties es poden estendre més enllà d’aquest any inicial.