Icona construcció

FASE 3
Construcció

Teniu a mà un conjunt complet de documents de projecte i hem estat treballant el projecte de pati natural de la vostra escola. Ara és hora de convertir aquests criteris, càlculs, documents i planells en un emocionant espai tridimensional a l’aire lliure.

Aquesta secció us guiarà sobre com serà el procés constructiu del vostre pati natural i sobre què podeu preveure en termes de manteniment a llarg termini, tant si ho construïu des de la comunitat del centre o encarregueu la construcció a l’equip d’Enginyeria de Patis Naturals.

L’equip d’Enginyeria de Patis Naturals seguim al vostre costat també en aquesta Fase 3 de Construcció amb tota l’autoexigència professional que ens empeny endavant en aquests projectes il·lusionants dels patis naturals o jardins escolars. No dubteu en demanar-nos qualsevol assessorament o col·laboració tècnica. Vegeu l’apartat Nosaltres

Temps per construir!

Agafeu una pala i excaveu una mica de terreny: és hora de trencar aquest ’excés de paviments durs! Ho feu des de la comunitat del centre o amb l’empresa constructora de patis naturals, Enginyeria de Patis Naturals? Seguiu llegint mentre us guiem en aquesta emocionant fase en la construcció del pati natural del vostre centre escolar.

Aquesta 3a Fase de Construcció del projecte de pati natural tindrà unes exigències diferents segons sigui la seva grandària i escala del projecte.

  • La construcció des de la comunitat del centre pot ser la millor opció per a un projecte petit a una escala reduïda. Per continuar amb una realització comunitària, haureu de reunir un equip de voluntaris i us recomanem demanar assessorament o serveis puntuals a alguna empresa professional. El document d’àmbit del projecte educatiu del pati escolar que heu creat durant la Fase de Planificació del projecte educatiu actuarà com a guia si seguiu fent una construcció des de la comunitat del centre.
  • La construcció amb una empresa especialitzada, com és el nostre equip d’Enginyeria de Patis Naturals és la millor opció per la majoria de casos a escales majors i evitar errors posteriors on s’hi posi en risc la seguretat dels menors. L’empresa de construcció haurà d’acreditar experiència en treballs de construcció d’espais exteriors i preferiblement de jardineria i paisatgisme i també d’àrees de jocs infantils. El conjunt de documentació de projecte que haurà creat l’equip d’Enginyeria de Patis Naturals durant la Fase de Planificació serà la base perquè el procés de construcció progressi adequadament. Aquests documents de projecte, pressuposts, planells i les especificacions tècniques guiaran el procés constructiu específics del vostre pati natural.

El nostre equip, després de redactar el projecte executiu, en cas de no realitzar nosaltres l’obra, és convenient que assumeixi el rol de responsable de projecte per a la Fase de Construcció, i poder començar el procés constructiu amb la selecció (si es considera oportú) i valoració de les empreses subministradores i constructores de l’obra.

El temps d’execució del nou pati natural ja ha començat a comptar i des de l’equip de treball del centre, mentre espereu, és un bon moment per començar a organitzar la cerimònia d’inauguració i preparar-vos per a l’obertura d’un emocionant nou pati escolar naturalitzat.

Al llarg del procés constructiu, el responsable de projecte serà qui realitzi les inspeccions rutinàries (visites d’obra) per assegurar que els treballs que es duguin a terme s’ajustin als documents de projecte. Es realitzaran altres inspeccions quan sigui necessari, inclosa la de l’autoritat local per assegurar-ne la conformitat dels permisos d’obra.

Quan així s’hagi sol·licitat per part del promotor, es farà el lliurament del pati natural conjuntament amb el certificat de seguretat d’àrea de jocs infantils, emès per una entitat d’inspecció acreditada per ENAC, que tant els equipaments de joc com les àrees de joc infantil compleixen les normatives de seguretat de jocs infantils.

Quan finalitzi la fase de construcció, es farà una recepció final. Després d’aquest darrer pas, el nou espai de jocs i d’aprenentatge a l’aire lliure de l’escola, el nou pati natural estarà a punt perquè els i les estudiants i membres de la comunitat en puguin gaudir i es diverteixin amb tots i cada un dels components incorporats.

A continuació, trobareu el relat del procés constructiu desglossat en diverses etapes, llegiu-les detingudament per tenir una idea de com passaran els documents de projecte en paper a la realitat tridimensional de l’obra al pati natural del vostre centre escolar.

ETAPA 3.1
Prepara’t per construir

És el moment de preparar-se per a la construcció del pati natural a partir del projecte constructiu. Caldrà fer la planificació i la programació de com es construirà el pati natural, identificar al terreny del pati els serveis existents per evitar la seva afectació i preveure totes aquelles mesures i actuacions particulars d’aquesta obra que ens estalviaran molt de temps i problemes. Aquestes actuacions prèvies és molt important que es prevegin en aquesta primera fase, com ara protegir i preservar els elements vegetals, arbres exemplars o especials per a l’escola, identificar un lloc segur per a l’aplec dels materials i la maquinària de construcció, garantiran que aquesta obra vagi avançant correctament.

Planificació, programació i gestió

Abans d’iniciar la construcció és important fer una reunió amb els interlocutors per ajudar a organitzar i preparar la construcció. Aquesta reunió hauria d’involucrar el promotor del projecte, la direcció facultativa, el contractista, els representants del consell escolar, de l’AMPA i aquelles persones implicades en l’organització del projecte de pati natural que es considerin importants.

En aquesta reunió, el promotor del projecte junt amb la direcció facultativa, exposaran la coordinació entre contractistes, els calendaris de lliurament de materials i la posada en obra, treballs in situ i terminis de fases i finalitzacions, que ajudaran a desenvolupar un calendari de treballs de construcció.

Identificació dels accessos, zona d’acopi i senyalització d’obra

En una fase inicial de l’obra i d’acord amb els materials i equipaments de joc caldrà identificar i adequar els accessos, zona d’acopi de materials i senyalitzar-ho adequadament.

Identificació i localització dels serveis existents

És important saber on es troben tots els serveis subterranis presents a les zones d’actuació abans de començar qualsevol excavació. S’ha d’obtenir la informació de la localització de tots els serveis presents al pati i marcar-les amb diferents colors:

  • Electricitat
  • Gas
  • Telecomunicacions
  • Aigua
  • Clavegueram

Aquestes marques al terreny han de ser el més precises possible però sempre tenen un marge d’error, de manera que s’ha de tenir molta cura de no danyar cap d’aquests serveis en fer les excavacions a prop d’aquests marcadors.

Preparació per a la construcció

La seguretat del lloc de treball que estarà al pati escolar és un factor important en qualsevol construcció, però sobretot èpoques que hi ha infants i joves als patis. Els equipaments de joc infantil, els materials i la maquinària de construcció tot i estar emmagatzemats al lloc de treball poden ser una atracció per a ells, i s’han de protegir i tancar convenientment per evitar que els infants i joves estiguin exposats a qualsevol perill.

La protecció dels elements vegetals en els treballs de construcció del pati natural és primordial per responsabilitat mediambiental. Els arbres i la vegetació en general es poden malmetre fàcilment per l’activitat de construcció i els seus troncs i arrels han de ser protegits de possibles afectacions. El sistema radicular pot arribar a ser més ample que la capçada de l’arbre en si, de manera que una bona pràctica jardinera és tancar tota l’àrea de projecció sota un arbre fins a la línia de degoteig de la seva capçada. Altres zones plantades poden necessitar protecció, així com també cal valorar protegir les estructures existents dels possibles danys.

ETAPA 3.2
Desconstrucció i reciclatge

Com es pot reduir, reutilitzar i reciclar a mesura que avança el nou projecte de construcció? Anem a veure com.

Tant si es desmunten equipaments de joc existents com si s’està enderrocant un paviment de formigó del pati de l’escola, és una idea fantàstica esbrinar com es poden reciclar o reutilitzar els materials i equipaments. Aquestes accions principalment reduiran els residus i poden ajudar a estalviar diners i mantenir el projecte en un pressupost més ajustat, així com a contribuir a la reducció de la petjada ambiental del projecte de pati natural.

A continuació, es mostren alguns exemples excel·lents de com es pot reciclar amb la desconstrucció:

  • Guardeu els troncs i les fustes dels arbres que es tallin i reutilitzeu-los com a delimitacions, bancs de troncs i molt més
  • Aparteu momentàniament l’equipament relativament vell, reviseu-lo i torneu-lo a instal·lar-lo a les noves àrees de joc si compleixen normatives
  • Guardeu els blocs de pedra que es trobin durant el procés d’excavació i utilitzeu-los en el nou disseny
  • Utilitzeu maons d’un edifici antic de l’escola per construir nous murs o construccions amb maons antics
  • Utilitzeu les runes d’una estructura escolar enderrocada com a farcit per crear petites muntanyetes o regenerar àrees del recinte escolar
  • Utilitzeu runa per omplir gabions, que es poden utilitzar com a murs de contenció, seients i molt més

ETAPA 3.3
Serveis d’infraestructures i estructures soterrades

És hora de crear els elements constructius soterrats que proporcionaran el suport per a tota la resta que quedarà visible. Si bé aquests serveis i estructures poden semblar obres costoses i un cop finalitzat el projecte són invisibles; però els serveis d’infraestructures, els drenatges, els fonaments són crucials per a la bona consecució del projecte.

Serveis existents de companyies

Les infraestructures subterrànies, com les clavegueres, les canonades d’aigua i d’electricitat es s’enterren molt d’hora, de manera que els equips pesants que s’utilitzen per instal·lar-los no malmetin cap part més sensible del projecte. La major part dels sistemes d’enllumenat i de reg es combinaran en aquesta etapa i les rases seran reomplertes i compactades per evitar assentaments. Aquest és un bon moment per deixar ben identificada la ubicació d’algun punt d’enllumenat o elèctric a l’exterior, així com aixetes pel reg a mànega per als jardins o per a jocs amb aigua del pati de l’escola.

ETAPA 3.4
Moviments de terres, condicionament del sòl i acabat superficial

Els moviments de terres són una part gran de l’obra per donar forma al perfil superficial del pati segons els documents de projecte. Després d’haver construït els murs, rocalles, escales i fonamentacions es pot omplir amb terra al voltant d’aquestes estructures. En els moviments de terres on hi hagi capa de terra vegetal, aquesta s’haurà de decapar i d’aplegar en amassos en una zona apartada per poder-la reutilitzar en les posteriors aportacions de terra vegetal.

ETAPA 3.5
Instal·lació del sistema de reg i drenatge

El moment òptim per a la instal·lació del sistema de reg localitzat i de drenatge és després de l’obra civil, després de la plantació d’arbres i arbustos mitjans i grans i abans de la implantació dels arbres i arbusts petits i de la planta herbàcia i de la sembra, implantació de pans d’herba.

El reg de la vegetació és necessari per a moltes situacions i espècies vegetals degut al dèficit hídric i els episodis de sequera que es produeixen en les nostres contrades.

A partir del projecte de reg del pati natural redactat cal establir i posar en obra els treballs d’instal·lació del sistema de reg:

  • Construccions civils (construcció d’un dipòsit, d’una caseta de bombes, etc.)
  • Replanteig de les canonades i dels cables elèctrics
  • Replanteig dels emissors i equips
  • Obertura de rases
  • Instal·lació de canonades laterals, primàries i secundàries i de cables elèctrics
  • Instal·lació d’accessoris i equips (vàlvules, controladors, etc.)
  • Instal·lació del centre de control amb l’estació de bombament
  • Ajustament dels emissors
  • Rentatge i segellat de la instal·lació
  • Proves de pressió i d’estanquitat de les canonades
  • Reblert de rases
  • Preparació del plànol de finalització d’obra
  • Recepció del sistema hidràulic i elèctric

ETAPA 3.6
Construcció d’estructures

A mesura que les estructures constructives com ara parets, murs, rocalles, rampes, escales i delimitacions es vagin construint, podreu veure cobrar vida davant dels vostres ulls la forma del projecte. Aquests són alguns dels principals elements constructius que donaran estructura i forma als nous espais de joc i d’aprenentatge al pati natural.

Parets i murs de contenció

Les parets, els murs de contenció, les rocalles i altres elements verticals es construeixen en aquesta etapa i comença a prendre forma el disseny del projecte. S’han d’avaluar els detalls de la posada en obra d’infraestructures com les lluminàries i les vàlvules de reg per assegurar que es troben en el millor lloc, tant en termes de funcionalitat com estèticament.

Rampes, escales i vorades

En aquesta etapa es formen i es construeixen totes les rampes i escales. A més, també es formen les vorades de formigó que contindran paviments disgregats i naturals com els de sorra o d’escorça. Al formigó s’hi poden afegir diferents acabats en funció de seu ús. Caldrà tenir cura per assegurar-se que cap dels elements de formigó es danyi mentre s’endureix durant les primeres 24 hores.

ETAPA 3.7
Pavimentacions

Les superfícies del terreny i la pavimentació són un component important del procés de construcció i una gran oportunitat per introduir elements sostenibles i naturals al pati escolar. Juntament amb les estructures, els acabats superficials del terreny constitueixen un component important del pati natural de l’escola.

Després que es construeixin els elements verticals, queden els elements horitzontals, les zones que cal pavimentar. Les pavimentacions es programen per després de les estructures verticals perquè la maquinària pesada que s’utilitza per a la seva construcció pot danyar aquests paviments, fent que es modifiqui l’anivellament o, fins i tot, s’esquerdin i es trenquin.

Tipus de paviments dels patis naturals

Els paviments tipus dels patis naturals són els paviments de materials naturals, com ara la terra, la gespa o prat, sorra o graveta, bocins d’escorça o encenalls de fusta, tarimes de fusta i els paviments de pedra natural, formigó,… i però també altres de materials sintètics per situacions concretes.

Tipus de paviments de les àrees de joc infantil segons la seva composició:

  • Paviments amortidors, formats per una varietat de materials que permeten esmorteir l’impacte de les caigudes en les superfícies de l’àrea d’impacte de les àrees de joc infantil, com ara gespa natural, materials granulosos sense cohesió, que es desplacen per l’efecte d’un impacte, com ara sorra, graveta, bocins d’escorça o encenalls de fusta i revestiments sintètics cohesionats, de cautxú de tipus continu, de cautxú en llosetes o rajoles, gespa artificial.
  • Paviments semidurs, formats per sauló o sòl natural de la zona compactat, tenen una capacitat d’amortiment d’impacte baixa i a més són adequats com a paviments de suport de certs equipaments de joc infantil.
  • Paviments durs, formats per formigó, asfalt, pedra natural, pedra artificial o fusta, tenen una capacitat d’amortiment d’impacte nul·la i són adequats per a pavimentar les zones de joc d’esports, de pas o les zones d’estada dels patis, per la seva capacitat d’oferir uns suports estables i adaptats a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

Els paviments amortidors d’impacte són revestiments de seguretat, les partícules de les quals es deformen o desplacen en rebre l’impacte en cas de caiguda d’un usuari, tot absorbint-ne gran part de l’energia. Segons la norma UNE-EN 1176-1, a les àrees de joc infantil s’han d’instal·lar en l’àrea d’impacte sota dels jocs infantils amb una alçada de caiguda superior a 60 cm i a tots els elements amb moviment forçat. El seu gruix dependrà de l’alçada de caiguda específica de cada equipament de joc i del material amortidor que es faci servir. Aquests paviments amortidors de les àrees de joc es poden realitzar pensant en que esdevingui un altre element de joc. Poden ser de diferents tipus, els principals són els de sorra i l’ull de perdiu, altres com ara la gespa, l’escorça i els encenalls de fusta confereixen un entorn molt natural o també els sintètics de cautxú.

Paviments amortidors granulosos sense cohesió

La sorrera o paviment amortidor de sorra o graveta per a les àrees de jocs infantils, està formada per materials granulosos sense cohesió, disgregats i compost per àrids. La superfície de la sorrera ha de tenir un pendent màxim del 2%. Les unions de les sorreres amb paviments durs s’hauran de fer amb un sòcol que presenti tots els perfils visibles arrodonits en tota la longitud contigua a 5 cm per sota del seu perfil superior per evitar que la sorra surti fora de l’àrea.

Es farà servir preferentment sorra o graveta natural disgregada i rentada. La forma de les partícules de sorra serà equidimensional i no angular, preferentment arrodonida. En el moment del seu lliurament, la sorra i la graveta que cal fer servir en les sorreres per a paviment amortidor de les àrees de joc infantil no haurà de contenir fins (llim o argila).

Els infants fan servir la sorra de qualsevol zona del pati natural amb jocs de tipus manual, per això s’han de distingir i potenciar les zones especialment concebudes per a aquest ús de sorreres per a jocs de tipus manual. La sorra lleugerament més fina s’estendrà dins de l’espai delimitat per a contenir-la en un gruix no inferior a 350 mm.

El paviment amortidor de bocins d’escorça o d’encenalls de fusta està format per materials granulosos sense cohesió, disgregats i compostos per bocins d’escorça de pi de 20 a 80 mm de granulometria o per encenalls de fusta de 5 a 30 mm. Es recomana situar-los en zona d’ombra a fi d’evitar que a l’estiu se’n pugui produir la fermentació.

Altres paviments amortidors

Els paviments amortidors de gespa natural, com que no són sintètics, resulten paviments cohesionats i tenen certes propietats d’amortiment d’impacte, sempre que es mantinguin les condicions originals del paviment de gespa natural mitjançant les operacions de manteniment correctes.

Paviments amortidors sintètics cohesionats

El paviment de cautxú de tipus continu ha de ser instal·lat in situ i tenir una construcció monolítica, sense juntes, i un acabat homogeni i ben anivellat. El paviment de cautxú de tipus continu està format per:

  • Una capa d’imprimació.
  • Una capa de grànuls de cautxú negre reciclat SBR (cautxú estirè-butadiè), o altres materials amb propietats similars, barrejats amb una resina. El seu gruix és variable segons l’alçada de caiguda lliure a esmorteir.
  • Una capa d’acabat superior d’EPDM (cautxú d’etilè propilè diè), de TPV (termoplàstic vulcanitzat) o d’encapsulat (grans reciclats pigmentats), barrejats amb una resina, que pot ser a base de grànuls porosos de diferents gruixos i acolorits amb pigments. El gruix d’aquesta capa pot variar de 10-20 mm.

Es pot instal·lar sobre asfalt, formigó o sòls compactats. Un cop instal·lat, el cautxú abocat requerirà unes 72 hores per curar-lo.

El paviment de cautxú en llosetes ha de tenir una estructura monolítica i amb un acabat homogeni i ben anivellat. És fet de cautxú reciclat triturat, així com de pigments i resines. Les llosetes poden disposar-se en diferents formes quadrades o rectangulars, i en forma bisellada per a peces perimetrals. S’instal·len enganxant-les al paviment dur de suport i lateralment entre si.

El paviment amortidor de gespa artificial ha de tenir una construcció monolítica i amb un acabat homogeni i ben anivellat. El paviment amortidor de gespa artificial està format per:

  • Una base amortidora fabricada amb partícules de polietilè hermètiques, una làmina de geotèxtil o una capa de cautxú reciclat SBR amb resina.
  • Gespa artificial.
  • Sorra de sílice amb forma arrodonida.

Es recomana l’ús d’un paviment amortidor de gespa artificial antiestàtic per evitar problemes de càrrega d’electricitat estàtica, com descàrregues en tocar jocs o, fins i tot, incidents en persones que duguin allotjats implants.

ETAPA 3.8
Implantació de la vegetació

Un cop instal·lades les construccions, instal·lacions i realitzats els moviments de terres és hora de passar a la implantació de la vegetació.

Vegeu la relació de la normativa tècnica de jardineria i paisatgisme (NTJ) aplicables als patis naturals de l’apartat Lectura i recursos recomanats de la Secció Aprendre.

Treballs d’implantació

La implantació de la vegetació en tota la seva diversitat (arbòria, arbustiva, herbàcia, mates, entapissants, enfiladisses i gespes) pot comportar un seguit de treballs de jardineria que es detallen a continuació:

  • Treballs previs de perfilament del terreny i condicionament del sòl
  • Obertura de clots, rases i àrees de plantació
  • Drenatge i aeració
  • Instal·lació de malles antigerminats
  • Instal·lació de barreres antiarrels
  • Operació de plantació i sembra
  • Rebliment de clots, rases i àrees de plantació
  • Formació de clots de reg
  • Reg de plantació
  • Encoixinament
  • Aspratge

Operacions de plantació i sembra

Les plantacions i sembres es reserven fins al final de la construcció. D’aquesta manera, podeu assegurar-vos que no es veuran afectades per les activitats de la construcció. Les operacions de plantació i sembra de la vegetació hauria de començar primer pels arbres, palmeres i arbustos grans en les zones de difícil accés, seguida dels arbres i arbusts més petits, i finalment les plantes petites i les gespes i prats.

Els vegetals que no tinguin assegurada la seva estabilitat o enfiladisses que es vulguin guiar han de ser subjectats. Els aspres, cables i altres mesures de suport tenen la funció d’ancorar i de mantenir en posició vertical els vegetals.

Just després de l’operació de plantació s’ha de realitzar un reg d’inundació, abundós que ha omplir d’aigua el clot de reg i mullar el sistema radical.

ETAPA 3.9
Instal·lació dels elements de mobiliari, equipaments de joc i d’il·luminació

Un cop finalitzada la resta de la construcció, ha arribat el moment d’instal·lar els components finals i veure com es conforma el projecte sencer del pati natural. Aquests components inclouen el mobiliari del pati com ara bancs i papereres, els equipaments de joc i els d’il·luminació.

Les cimentacions que els hi donen l’estabilitat necessària s’hauran d’instal·lar ara, si no s’han preparat en etapes anteriors al inici del procés de construcció. En aquest cas, el que queda és la instal·lació física d’aquests fonaments, i només cal enroscar-los i connectar-los a la part exterior del component que quedarà visible.

En alguns casos, es pot abocar formigó després que es posin al terra els pals que recolzen l’equipament. Finalment, els elements que no estiguin connectats a terra es fixaran entre si i s’instal·laran segons les especificacions del projecte.

Cerimònia d’inauguració

És hora de celebrar-ho!

Amb una petita cerimònia d’inauguració podeu obriu oficialment el nou pati natural, un nou entorn de joc i aprenentatge a l’aire lliure de la vostra escola. Heu treballat molt en la confecció d’aquest projecte educatiu i constructiu alhora, ara és hora de veure que els estudiants i els membres de la comunitat escolar en gaudeixen de les millores i dels avantatges del nou pati natural.

La cerimònia d’inauguració és una gran oportunitat per donar les gràcies a tots els implicats del grup de treball, voluntaris i entitats donants que han participat i que han fet realitat el vostre projecte. Designeu una persona per parlar en nom de la vostra comunitat educativa del centre.

Coses a tenir en compte per a l’organització:

  • Una cinta i unes tisores grans (si voleu fer la inauguració oficial tallant la cinta)
  • Un escenari o àrea destacada per a qui fa els agraïments i el discurs d’inauguració
  • Begudes i pastissos
  • Persona del grup de treball per documentar l’ocasió amb algunes fotografies i vídeos de l’abans i el després

Una vegada acabada la cerimònia d’inauguració, assegureu-vos d’actualitzar el lloc web de la vostra escola amb el nou pati natural. Incloeu fotos i vídeos de l’esdeveniment i una breu inscripció perquè tots els donants i voluntaris que han format part del projecte i que no van poder assistir a la inauguració puguin veure els resultats. A més, el vostre projecte acabat pot ajudar a inspirar a altres centres en els seus propis projectes educatius i constructius de patis naturals.

Període de garantia posterior a la construcció

L’equip d’Enginyeria de Patis Naturals ofereix una garantia de l’obra i dels components del pati natural durant el primer any que protegeix als propietaris i que en funció dels materials i casos, aquestes garanties es poden estendre més enllà d’aquest any inicial.